COEGLOSSUM VIRIDE

Coeglossum Viride 

Avui toca parlar d'una petita orquídia molt escassa a casa nostra, per això esta inclosa en el catàleg de flora protegida. És de les que anomenem de punt vermell.

Estem parlant del coeglossum viride , o orquis verd, una petita planta les que vaig fotografiar de no més de 10 cm, que son realment difícils de veure al mitg de l'altra herba per la seva poca vistositat. No és que siguin molt atractives o molt espectaculars pero tenen el seu encant. Al apropar-te, algunes de les plantes presenten uns labels d'un color vermellòs que les fan prou vistoses. Els pol.linis sempre m'han fet pensar en els ulls d'una careta prou sonrient i divertida. 

Una petita planta de coeglossum viride a l'ombra d'una nigritella nigra que serà objecte de la pròxima entrada al bloc. Sempre cal estar atent i amb la ment oberta, com va ser el cas d'aquest dia, pujar a 1800 m  d'altitud per trobar les nigritella i tenir la sorpresa de quan enquadres a la càmera veure una petita planta que et molesta en l'enquadrament i resulta  , quan t'hi fixes millor  que tens una petita orquídia que no contaves trobar, i l'alegria és doble. 

SPIRANTHES AESTIVALIS

Spirantes Aestivalis

Avui toca parlar d'una de les últimes orquídies de la temporada a casa nostra , aquesta és la Spiranthes aestivalis o espirant estival.  Com indica el seu nom és una petita orquídia amb una forma, bastant diferent de les altres, que te la seva infloresència en forma d'espiral com el seu nom indica. 

La veritat és que és blanca, bastant "lletjota" i exageradament difícil de fotografiar principalment pel seu hàbitat ( toca posar els peus en remull ) 

La primera vegada que la vaig veure en foto hem va venir a la imatge una foto que volia fer a aquesta orquídia, i sense ser exactament el que volia plasmar en la idea original si aproxima prou com per que serveixi de portada a l'entrada del bloc. Potser es ser una mica agoserat al utilitzar una imatge en blanc i negre d'una flor, però és com la vaig imaginar i com vull transmetre-la.

L'hàbitat on viu aquesta senyoreta és d'alló més curiós , viu entremig de les roques en el curs dels rierols, un lloc ben difícil ja que el volum de terra que te per poder viure és limitadíssim i fàcilment rentat per les crescudes dels rius de casa nostra que tot i que la major part de l'any el seu estat és gairebé sec quant plou gran quantitat d'aigua circula de amb una força descomunal. Segurament per això es troba en molt pocs llocs del nostre territori. 

Les orquídies com moltes altres plantes necessiten els seus pol.linitzadors per tal de poder aconseguir trapassar el pol.len d'unes flors a les altres, en aquest cas solen ser generalment pol.linitzadors molt específics que limiten molt que puguin expandir-se com a població de gran manera. Aquí us deixo unes imatges d'un petit pol.linitzador que vaig poder captar mentre feia les fotos d'aquests petits exemplars. El més curiós de veure és com porta enganxats al cap els pol.linis de la flor. 

ANACAMPTIS LAXIFLORA

Anacamptis Laxiflora

Algunes vegades quan arrives al lloc en el cas de les orquidies  ja suposes el que et trobaràs, com era en aquest cas. Aquest any degut a les altes temperatures tota la floració ha anat molt ràpida i la falta de pluges no ha ajudat gens. Aquest es el cas de les anacamptis laxiflora, que quan vaig anar-hi ja imaginava que estarien al final de la seva floració.  

Una orquídia prou abundant a casa nostra típica dels prats humits, i sobretot de les closes, un terreny típic de les parts fondes de l'Empordà. 

Com que la majoria de flors ja estaven passades vaig voler buscar la part més "minimalista" espero que us agradin. 

VIA LÀCTEA A CAP NORFEU

Via Làctea a Cap Norfeu

La setmana passada amb una colla d'amics vàrem decidir pujar a Norfeu a fer la via làctea ja que a l'estiu és l'època que podem disfrutar-la a casa nostra. Quadrar agendes no es fàcil i evidentment el dia escollit no prometia gens, núvols tota la tarda i un ambient gens net ,però vam decidir pujar igual i passades les 12 de la nit com teniem previst la V.L. la vàrem tenir situada sobre la Torre de Norfeu. Amb alguns núvols però sempre és un espectacle poder disfrutar d'aquest espectacle i adonar-nos de lo petits que som.

La imatge que tenia en ment era una panoràmica en la que es podes veure l'arc de la via làctea sencer sobre la Torre de Norfeu però la diferència de llums entre la tormenta que hi havia a França ( La que més tard va descarregar sobre l'Empordà ) que provocava llum blanca i la contaminació lumínica de Roses reflexada als núvols de color groguenc, hem donava una incoherència de llums per això vaig decidir processar-la en B&N i el resultat el vaig trobar prou interessant. 

Un parell d'imatges més de la via làctea en format vertical que les trobo suficientment interessants com per ensenyarvos-les.

En aquesta imatge podem veure com la via làctea emergia de la tormenta que descàrregava sobre França . 

Quan fas aquest típus de fotografía t'adones del que passa al cel de casa nostra, en un moment determinat ni més ni menys que 5 avions apareixen a la imatge, cosa que fa adonar-nos de a la velocitat en que vivim, encara que tu estiguis inmers en un relax impresionant observant el cel. 

Com no podia ser d'una altra manera per acavar un parell d'imatges de divertimento, com no podia ser d'una altra manera també vàrem fer el "friki" fent retrats sota la V.L. o il.luminant el cel. 

LA PRESÓ DE FIGUERES

La Presó de Figueres

Avui vull fer una entrada una mica especial, molt diferent al típus de fotografía que acostumo a fer normalment. Fa uns dies amb la gent d'ACFAE  . Associació fotogràfica de l'Alt Empordà de la qual soc soci, vàrem fer una visita a l'antic centre penitenciari de Figueres. Una oportunitat única per inmortalitzar un tros de la historia d'una ciutat i d'una societat. 

     La veritat és que un lloc com aquest et pot  transmetre sensacions contradictories, com va ser el meu cas i vaig arribar a casa realment frustrat pel resultat obtingut.

     Una sensació extranya t'envaeix al creuar aquelles portes de ferro, ara fora de servei, que fins fa poc temps limitaven la llibertat duna serie de persones que allà estaven retingudes per haver comes actes fora de la llei. La veritat que si una presó ha de servir per una possible reinserció posterior, el estar allà dintre encara no se si et fa venir ganes de no tornar-hi, això que només hi vam passar dues hores o et pot enfonsar en un estat d'absoluta desesperació. Aquest tema podria allargar-se molt i no és el que avui ens ocupa.

     Com he dit vaig sentir una sensació de bloqueig. L'ambient, la buidor, la pols, la decadència, que encara avui m'emprenya quan veig els resultats obtinguts. 

" Anel de llibertat "

Vaig estar molta estona, gairebé mitja hora observant aquest colom com tancat en una de les sales dels antics tallers, anava i venia de la finestra sense ser capaç de sortir junt amb altres companys i hem va venir al cap el títol d'aquesta foto. 

La Rosa, anava i venia de la galeria central per fer-se un "selfie" i el seu moviment intenta emular el sentiment extrany d'una ànima en aquest indret. 

Aquesta imatge la vaig veure com moltes abans de fer-la propiament a la càmera i instantàniament la vaig visualitzar com al tancament d'aquesta entrada al bloc