Si els animals més coneguts de Madagascar son els lemurs, segurament els següents i més vistosos son els camaleons, de diverses espècies i subespècies moltes d'elles endèmiques de l'Illa. En vàrem poder veure bastants de diferents, desde arborícoles a terrestres, grans i petits però el que si que es important dir que sense els guies i els "pisteurs" com anomenen als rastrejadors que es dediquen a buscar-los en les reserves, realment dificilment n'haguessim vist cap per la seva capacitat de mimetisme i camuflatge.
El més espectacular de tots el Camaleó de Parson per el seu tamany i els seus colors:
Poder Gaudir d'un exemplar que acava de canviar de vestit te un encant especial amb els seus intensos colors
I mai no ens deixa de sorpendre la natura. Com es poden aguantar aquests animalons entre les branques enrotllant les seves cues amb unes textures impresionants que contrasten amb els colors intensos de la llum de tarda.
INDRI INDRI Un dels majors atractius de Madagascar es la seva biodiversitat i probablement el major exponent d'aquesta son els lemurs. Els primats endèmics de l'illa. Començarem per l'Indri , ja que és el primer d'aquests que vàrem poder observar el primer dia en els boscos humits i primaris de Mantadia. Realment va ser molt difícil de fotografiar-los sota una pluja insistent durant tot el dia però això va fer que poguessim captar-los en el seu hàbitat natural que per alguna cosa s'en diu "bosc plujós", el fet de poder gaudir d'aquests animals en un bosc primari, del qual en queden molt poques hectàrees en tot Madagascar, dificulta molt l'obtenció de bons resultats per l'altura i la densitat dels arbres però realment és una experiència impresionant gaudir d'un paisatge inalterat durant segles.
Algunes vegades t'emportes alguna sorpresa, com pot ser a 20 metres d'altura fotografiar un indri en una branca on una orquídia epifita aprofita la humitat del bosc amb unes vistes impresionants sobre tota la vall.
El següent dia que vàrem poder disfrutar d'aquests preciosos animals era al parc nacional d'Andasibe i tot i que les condicions de llum eren molt més dures vàrem poder gaudir-los desde molt més aprop.
Realment els moments més divertits eren poder veure com les cries de diferents edats jugaven amb els pares, s'alimentaven o simplement passejaven en el llom d'aquests.
Però segurament un dels moment més emotius del viatge va ser quan vàrem poder gaudir dels crits dels Indris, desde sota mateix dels arbres en que ells estaven descansant a uns 10 o 15 metres d'altura. Tot i que ja els haviem sentit en dies anteriors a la llunyania, ja que aquests els utilitzen per avisar-se entre diferents grups o famílies quan hi ha algun perill, pertant és realment un so fort i penetrant. El fet de sentir-los desde tant aprop és un moment màgic que vaig intentar captar amb el mòbil en un petit video de l'estat en que estavem els companys del viatge, tot i que la qualitat no es gaire bona crec que es un bon document i si més no un bon record.
